1 1 v. tr. [LC] Emmenar a la regla (allò que se'n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar. Corregir el tema d'un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un mot. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Corregir un defecte d'un vestit. Hi ha defectes que no es poden corregir. 1 3 v. tr. [LC] Emmenar a la mesura (allò que és excessiu). Hauria de corregir la seva verbositat. 2 1 v. tr. [LC] Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (la persona que se'n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d'aquest vici. Si m'equivoco, corregeix-me. 2 2 v. intr. pron. [LC] Canviar la manera incorrecta de dir, de fer, etc. La crítica les obliga a corregir-se. 3 v. tr. [IT] En la indústria tèxtil, passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava a fi de fer coincidir els motius.
